GNOCHI DE BRUGNA o ala boèma

SAORI gnochi de brugna o ala boema

gnocchi_prugne

La stagiom per sto magnar l’è propri questa. Ensoma, le brugne i ve le tira drio zamai. Eco alora: Gnochi de brugna. O gnochi ala boema. Me nona, profuga come tanti trentini en quei posti, l’aveva emparà là a farli.

Via subit co le patata lesse. Na bela stagnada. Tolè quele che va bem per i gnochi… Quele de la val de gresta l’è le meio. Tute lesàe che quasi… le vol coparse dal calt nela padela. Smigolarle co l’atrezo giust, quel che se usa per far el purè. Lasséle deventar almen tepide, calma e gess, entant lezè el giornal, fumeve en zigaret… oscia devo dirve come passar almen dese minuti?

Bom, ades le patate le è a posto. Farina bianca, na spolverada su la tavola per far meio girar el tut… che no se taca… e le patate… empastar bem, co le manote, no co le machinete… che dovè sentir quant che basta de farina e semai de aqua… tut pronto? Lasè el giom de pasta de patate en banda n’atimim. No serve ‘l levà per carità… lasè polsar.

No gavè brugne fresche? Tolè quele seche de la cooperativa. Grosse. Via l’os. Riciapè el giom de pasta. El tirè col matarel dopo averghe dat na desina de scorlae dure. En spessor de do schei. Po en bicer gross. Quel de la bira, voltà. Tanti zerchi. Le sbeteghe che vanza le reimpastè e alè avanti. Dentro i zerchi la brugna averta. En mez ghe metè na stecota de cannela, en ciodo de garofen, en cuciarim de zucher. Serè su tut come se fus en raviolom.

Po’ fè come far i gnochi. Denter ne l’acqua che boi (no stè salàr, no stè fasendo la pasta). Quando i vei a gala vol dir che i è pronti. Sul gnocom – su ogni gnocom – ghe metè sora na spolverada de pam gratà e se proprio volè far i grandi na gratadina de zenzero. Dentro en forno su na base de padela apena tocada dal buro.

Ogni tant quando vei fora el sughèt (che sa de brugna e del rest), deghè na svoltolada. Pu che alter che no i se taca zo. Quando i gh’à en bel color (no nero come el carbon, rossàt come… ensoma rossàt) tirei fora. Spetè n’atimo che se no ve scotè la lengua. Po’ via… cortèl e piròn. E gnapa averta. Saveme dir.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento