Se gh’è qualcòs de là …

Se gh’è qualcòs de là …

di Cornelio Galas

Come me piaserìa savér, adés, adés,
cossa che gh’è dopo che è finì l’òbit,
cossa resta de vìf, quando se mòre,
cossa vòl dir domandarse ‘ste robe.

 

Te i vèdi ‘sti cipresi semper pu alti,
che stà denór propri ai zimitèri,
che pàr dele guardie de quei posti:
vòt veder che qualchedùm scàpa?

 

E fiori e lumìni, ai primi de novémber,
e tanta zènt el dì dele ghirlande,
po’, se sa, se pàsa ala plastica …
che no ocór darghe da béver.

 

E le foto, anca quele coi colori,
le deventa sbiadìe, slavarìe,
no i le cambierà pù … perché
de nòve no n’è restà nel comodìm.

 

Te seiterài a pensarli soto tèra,
o ‘n quel còso pièm de zéndro,
te varderài en sù, de chì e de là,
zercàndo quel che no se troverà.

 

Se va via, dai, se va via, via …
da quel che s’ha fàt, dìt, vivù.
Se va via, via, da dove nesùni
zamài endrìo è mai vegnù.

 

E ‘ntant sém chi, ciapài da tut,
da miserie, monàe, dal gnént,
‘ntant sem chi, ne tormentém
mai contènti de quel che gavém.

 

No capìm, gnanca se sém studiài,
che l’è come caminar descólzi
su ramèti de n’alber de cachi,
che pòl roterse quando i vol.

 

Sì, ‘l so, i n’ha spiegà i preti
che le bare no le gà scarsèle,
quel de portarse drìo soldi …
l’era na mania dei faraoni.

 

Ma ‘ntant ‘nmuciém tut quant,
come quei che fa le colezióm …
de francobòi, de dischi veci,
de libri che magari mai i ha lezù.

 

Po’ i eredi i buterà tut nel bidom,
diséndo: “Quanta batarìa madóna,
se vede che ‘l gavéva bom temp,
per meterla enséma nei scatoloni”.

 

Se davéra ghe fùssa de là ‘n Dio,
me piaserìa tant, ‘na volta mort,
domandarghe perché som nàt,
se lù ‘l savéva che dovevo morir.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento