ESER BOCI STI ANI
ESER BOCI STI ANI
di PAOLA CARLIN
Ormai lâavè capĂŹ tuti che son âna nostalgica. No me rendo ancor cont che gò prest zinquantâ ani e che i me fiòi i sta cresendo. Uno el mâha zĂ pasada via en alteza, uno el mâha quasi arivada e el piciol el gâha de magnarne polenta prima de arivarme. Se penso che ne ho apena iscritt doi ale superiori e uno ale medie me vèn mal. Vòl dir che el temp el pasa en frèta.
Me capita spess de pensar a quando mi gavevo la loro etĂ ; altro che telefonin, videogiochi e hockey sul giaz⌠En balon, na bicicleta scasada e via a divertirse. Se mi ghe domando ai me fiòi de nar a far la spesa, de asiar o sparechiar la taola o de lavar i piati i lo fa ma non prima de aver storzĂš el nas e dit âperchĂŠ miâ?
Quando ero bociaza mi se doveva aiutar i genitori sia en casa che fòra. I mei i gaveva cunèi, galine e paiti e me nona la gaveva do o tre vache nela stala; quindi oveti freschi tuti i dĂŹ, lat apena monzĂš (sel  feva boier e poâ se formava su la tela alta mez centimetro) e la carne (de cunel) diretamente dal produtor ala padela.
 I mei i gaveva anca en tòc de òrt e la campagna. Bisognava nar en de lâort a far âfòr lâerbaâ dala salata e dale altre verdure che no le finis stofegade dale erbaze. La sera dopo nĂ zo el sol bisognava nar a endaquarlo col sguazaòrt (altro che goma o impianto de irigazion a pioggia).
Bisognava nar en campagna a somenar patate, poâ a zaparghe via le erbaze e ala fin a cavarle. Se somenava anca bisi, fasòi, bazane, capusi, radicio, bròcoi, rave rosse e no me ricordo che altra verdura. Poâ me papĂ el gaveva piante de zarezari e de pomari. Me piaseva binar zarese, forsi perchĂŠ lâera istĂ e la scòla lâera finida; ale sei èren za sule scale che me papĂ el diseva che la matina el provezeva de pĂš.  Ale zinque però empiantaven lĂŹ che doveven corer a casa che ghera âHeidiâ ala television. Binar pomi me piaseva de men, perchĂŠ la zesta lâera subit piena, la pesava e se feva  fadiga a nar su e zo dale scale.
Poâ se sa ben che i cunei (e anca le vache dela nona) i magnava anca en inverno e alora se doveva aiutar dreo al fen. Me ricordo che bisognava nar a svoltolarlo cole forche do o tre volte al dĂŹ per farlo secĂ r bèn e sperar che nol pioves; quando lâera sec el butaven sul bilico del trator. A turno noi bòci steven sul bilico a sistemar e calcar el fen, sia perchĂŠ nol crodas zo e per farghen star de pĂš; lâera calt, se sudava, se era su mezi nudi e la polver del fen la te feva âna  spiza che se gratava come i mati. Per ligar el fen al bilico se dropava dele soghe che bisognava tirarle ben. Na volta a casa i ne meteva en zeston (de vimini) pien de fen sula schena (tanto nol pesava gnent) e sel portava sula teza. Ne tocava far tre rampe de scale; su e zo finchè lâera finĂŹ, altro che palestra! Me ricordo che poâ ne sen modernizadi e me papĂ lâaveva tacĂ su âna carucola e alora se sistemava el fen en den redesin e sel tirava su con na corda e poâ sel tirava dent nela teza dal bochĂŠr stando atenti a no crodar zo. Lâera pĂš divertente e men fadigos cosĂŹ, ma vegniva le bufe sule man.
Me piaseva nar a guernar i cunèi; ghe devo pan vècio, mangime, erba e denti de cagn lâistĂ e fen lâinverno. Poâ ricordo che ghera en scambio de cunèi masci nel vicinato quando lâera ora de meter le cunele al mascio. ZĂ , gnanca i cunèi no i doveva accopiarse fra parenti. Quando naseva i cunelòti ero sempre zo che mei cocolavo. Mâero adotada na cunelòta, grigia a macie bianche, che avevo batezĂ âNuvolettaâ; me la portavo en giro dâapertut come fus en gat; lâei vivesta en mucio de ani e lâha fat tanti cunelòti.
Ai tempi no gaveven  el riscaldamento, se scaldava con la fornasela e nei mesi pĂš fredi empizaven anca na stufa a cherosene che lâera messa en font al coridor e la scaldava en cit le camere. Quindi bisognava aiutar anca dreo ala legna. Neven su per i boschi e noi bòci doveven tirar i tronchi taiadi dal nos bosc  fin ala strada e poâ sei cargava sul bilico del trator per portarli a casa. Poâ sei taiava a borei con la zircolare e se finiva de taiarla col manarot. E poâ sta legna la finiva a secar sula teza⌠Si, propri en do che ghera  el fen. E stavolta si che el pesava el zeston con zo i stizi! E su e zo dale scale! Chi si che aven fat festa quando me papĂ lâha tacĂ su la carucola. E vai cole bufe sule man.
Adès mâè vegnĂš fret e vago a girar la manopola per empizar el riscaldamento.
OplĂ fĂ t.
Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.