EN GIOM DA SGRATIAR

La vita l’è come en muc de lana greza de pegora. Te la tache sul rochèl. Te la desgratie piam piam. Te tachi via en pressa. Propri come el guindol. Perchè te sei zoven, no te vei subit i brazzi endromenzi. Po te scominzi a calar l’anda e anca le arie. Ma entant t’empari anca filar. A starghe drio meio a quel giom da far for. Che i toi i t’ha regalà. Te te fermi. Te ghe pensi sora. T vardi che vegna for qualcos da galantòm. No t’enteressa pu che el rochèl el vaga de nare. Anzi, te schizeressi el freno se te podessi. Te te la toi comoda, ma te vardi de far bem i to mistèri. E te vedi anca robe che, ciapà come te eri da altre robe, de colpo te par tesori da tegnir da cont. Te porti pazienza se ghè da spetar? No, perchè quel sì saria butar via temp. Te dormi de pu? No, perchè se te dormi no te ghe sei. El rochèl el va envanti, piam. E vei fora fili de lana color arzent.  Che slusega, Anca se vei sera. Anca se prima o dopo vei not. Ma l’è fili che no se rote mai. Che fa da bom ligàm. Tei ensema el mondo. Perchè ghe sarà sempre en neò che ghe domanderà al nono come se fa a trasformar la lana en quele robe da mago.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento