EL REST? MONEA, MA GROSSA NEH

di Cornelio Galas

Per adès – così i dìs – l’è n’idea. Tut mal però i l’ha votada i pu tanti. E sui giornai, en televisiom l’è data zamài come zerta a partir da l’am che vei. Cosa vòlei far? De fato no far pù monedine da um e do zentesimi de euro. Perchè de colp sta decisiom? Perché qualchedum l’ha fat (sol adès?) do conti. E vei fòra che per far na monedina da ‘n zentesimo se va a spender (en zecca neh) 4 zentesimi e mèz. E per far quela da do ala fim de la fera s’en spende zinque (virgola doi). Come dir: per far ‘n tàol te vai a spender pù del dopi, quasi tre volte de pu de quel che t’el vendi. Sol en material, senza tàsse e bàle varie. E per sparmiar no l’è che te pòi taiarghe via i pègoi.

Oh, no l’è che ‘n Italia se sta enventando l’aqua calda a dir ste robe neh. En Belgio, Olanda, Finlandia e Irlanda l’è da ‘n pèz che no i fabrica pu ste monedine. Come gh’ei vegnùi fòra coi prezi? I và al tondo no? En pratica – così ho let – en quei paesi lì se arotonda el cont ala fim (ma sol per quei che paga soldi ala mam, quei co le carte i se ciucia anca i “roti). Se vei fora che el numer del totale ala cassa el finìs per 1, 2, 8 o 9 zentesimi tut deventa “zero”. Se gh’è 3, 4, 6 o 7, tut deventa zinque.

Cossa suzederà se i fa dal bom sta regola? Tanti i dis che i prezzi – magari anca senza far come i olandesi e i altri – i narà en sù. De poch, ma su. Ensoma no i se “tonderà” vers el bas, ma vers l’alt. Del rest ve ricordé quando en Italia era sparì prima le zinque lire (e con quele se compréva na busta de figurine ai me tempi), dopo le dése, dopo le vinti, dopo perfìm le zinquanta.

Fim quando no se troveva pu gnanca le monée da zinquezento … e dopo le mile lire de colp le valéva de mém de zinquanta centesimi de euro. L’è stà alora che de colp i prezzi i è nài su. Perché ‘sai fàt tanti? Costévela sta roba mili lire? Dame n’euro valà. Costévela zinquantamili? Dame zinquanta euri valà. Ho esagerà, se sa, ma vardè che no l’è miga nada tant en maniera diversa.

Zà co le lire se vedèva biglietini tacai ale maie, al balom per el putelot, a la botiglia de vim … a tut, con costi che finiva en 9, 99, 90. Che te pareva de guadagnar qualcos… rispeto ala cifra tonda. Tanto che te vegniva voia de lassarghe el rest … en monéa. Opura l’era l’alter, al de là del banch, a dirte: “No gò da darte el rest … ‘sa fénte, tò qualcos altro valà che così ném giusti”.

Cossa dis la zent en giro? Cossa vòt che la diga. L’è da ‘n pèz che ste monedine le bàla enl portafòi. Quanti vèci (ociai desmentegai a casa) che ghe dà en mam ala casiera na sciapada de monedine … “La fàga ela i conti che no vedo gnent”. Epur l’è soldi. O meio, l’era soldi … per dir, me nono el diséva semper che l’è dale migole che se fa ‘l pàm. Guai se te perdevi zinque lire dale scarsele. L’era come se t’avessi butà en tòch de ciopèta nela pacièca.

La pu bela però ancoi l’ho sentìa en d’en tabachìm. Na siora (en tuti i sensi parerìa): “Osc’ia, che pecà. Quele monedine picole le era le pù bone per nar a veder soto i grata e vinzi …

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento