EL PRIM BASO

EL PRIM BASO

primo-amore-bacio

di Cornelio Galas

 

L’era capità de colp, propri come nei cìne,

e così te piaséva vardar quela putèla …

no te l’avréssi zamai dit, drio quele bine

che a le balòte t’avréssi preferì èla.

E i altri, ale spàle, che i te la cantéva:

“Eviva i morósi, baséve dai morósì …”

Ero deventà rós, nesuni pù se movéva,

po’ gavévo dit: “L’è sol che sé gelosi”.

Ela l’era ‘ntant scapàda, su vers la césa,

mi no savévo dal bon pù che far …

Far dei dùbi almén na bona pésa?

O lassàr lì tuti e pensar sol a nar?

A la fin, le gambe le tochéva ‘l cul,

no avevi mai corèst ‘sì ‘n prèssa,

quela putèla l’era come ‘n rùl

e mi parévo envéze na soprèsa.

Ero arìva senza fià a quele banchéte,

e m’ero sentà zamài stràch mort,

quando ho sentì le so sguànza frède

‘rivar su ‘l me còl come a ‘n pòrt.

L’è stà quel el prim baso dela me vita,

‘l dev’esser vegnù demò da ‘ànzel …

Paréva d’esser en doi, su na slìta

che nèva de qua e de là, en zél.

 

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento