EL LUM FIACH
EL LUMÂ FIACH
di CORNELIO GALAS
La me ciĂ pa âsta fiamèla de candela
che par sfantĂ rse nel stròf ‘ntorno,
pĂš la vardo e pĂš la me tira denter
nei so zòghi fati de robe ‘nventĂ de
che piam piam deventa vere.
La ‘mpienĂŹs de sogni e voie
l’aria che la brusa semper de pĂš,
la muda de color, la se sgrĂ nda,
po’ de colp la perde col vènt
la solita partĂŹa dei caprĂŹzi.
E ‘n tramèz ghe sen chĂŹ noi dòi
forsi ne le so istesse condizion,
che stent atenti anca a fiatĂ r
per far musina de le parole giuste
‘ntant che la cera, la vida la se còla.
Eco, la fiĂ ma la sta per nar via,
stavolta del tut, no la tornerĂ
e ‘nsema a ela va ‘l nos amor
per veder dove la luce la finĂŹs
o forsi per dormir per semper.
Questa voce è stata pubblicata in
Senza categoria. Contrassegna il
permalink.