EL GUINDOL

0295

 

EL GUINDOL

No l’è ‘n paze e gnanca còmot

SoratĂšt se l’è nel mucio

ghe sbrĂšsa el cul

e anca la lengua

se tuti ‘entorno i dìs

dai vei chi valĂ 

che va bèm cosÏ

Zà, perchè a lu no ghe piàs

demò gnent propri de tut

e de tuti lÏ arènt e denòr

E che no vegna fora

(par che ‘l diga)

che sòn na pègora

come voialtri

‘ntant a quel vizĂŹn

el parla mal

de quel davanti:

“Che l’è en ladro,

l’ha molĂ  la sposa

e po’ en ciesa

no ‘l s’endinocia”

Po’ ‘l cambia carega

e a quel davanti

el parla mal

de quel de drio

“Ma sat che ‘l dis

che te sei en ladro?

Che t’hai molĂ 

anca la sposa?

DepĂš, el dis anca

che te gai polver

soto i dinoci

quando te vai ‘n cièsa”

Se gh’è da parlar no l’alza la man

El parla sol dopo tuti quanti

Per dir, squasi semper

le stesse robe:

“Ma ve par giust che tanta zent

La parla mal de tut e de tuti?

Votème mi, dème fiducia

che fĂ go , tĂ so e no brigo

e po’ stàgo semper

su le mie … e penso sol

al ben dei altri”

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento