EL GHE PENSA SU …

di Cornelio Galas

cacacacaca

Gh’era na volta, en “Busa”, oltre al famoso Pero se vòlta (o vegnìvel da Drena?) anca en contadìm, ala vecia, de quei che néva a pè en campagna, col sarlàt che batéva sul cul, e tut el rest en de ‘n bàit, serà col fil de fer. El néva vers le so vigne, vers i so poméri. Tanti mistéri da far. Tuti i dì. Tuti i mesi de l’am.
En dì, entant che l’è drio a poàr, ariva en siòr, co la giàca e la cravata. Smontà da ‘n machinóm, gróss, lassù denor al bacuchèl, sto chì l’ha alzà la mam, come dir: “El vegna chì n’atimo che gò da parlarghe”.
“Salve, el me scusa neh, se ne permeto … som el tal dei tali, e sarìa enteressà a comprar la so campagna … el me diga quel che ‘l vol che se l’è d’acordo, nel giro de do stimàne, ne metem a um …”.
Quel por contadim el se varda entorno. No ‘l sa cossa dir. El sèita a poàr. Ma entant el pensa: “Zerto che do lire per ste campagne … riuserìa a far for el mutuo, a tacarghe soldi e tanti a quei che gò zamai a la Rurale, a finirla co sta vita de strusiamenti per ciapar quel poch che rende ‘l vim e i pomi …”-
El siòr dal machinóm l’aveva portà el contadim, dopo, a magnar propri en quel ristorante dove, de fòra, el contadim el féva ogni tant laoréti: dezimàr i oleandri, darghe na regolada ai olivi, meter la grassa dove gh’era bisogn, sistemar le rosère … e tirar zò i fighi quando i era maùri.
No l’aveva mai magnà quele robe. E ‘l se trovéva embroià con quei pironi (perché trèi?), quei cuciari e cuciarini, quei cortèi. Ala fim anca el gelato, el cafè, la sgnapèta (che però no l’era bona come quela che ‘l féva lù de strafùch). Aveva pagà tut el sior. E i s’era saludai … “Alora el ghe pensa su, e po’ el me ciama a sto numer …”.
Era passà i dì. Tanti. De not el féva sogni strani. Lu, vestì da la festa. Che dopo Messa el néva a magnar co la sposa en quel ristorante. Lu che ghe diséva: “Dai, tó anca el gelato, che i soldi i ghè”. Entant però, tute le matine, ale sei, l’era for dal let. Pronto a nar zó en campagna. En mez a quele vigne, a quei pomeri. Dove da far ghe n’era per semper.
En par de mesi dopo, a meza matina, entant che ‘l vardéva come mai l’acqua del Consorzio no l’era pu ala pressiom giusta, toh, vara chi che ghè: el sior dal machinóm. “Salve, come vala?” -Saludo … “No ‘l m’ha pù ciamà, ho perfin pensà mal, che ghe fussa succes qualcos de brut …”. -No l’è che … “Capìsso, capisso … l’è che quei me capi i sèita a domandarme … de sto afare. Se pol farlo o no?” – No, l’è che … “El varda, podo capir che dopo ani de laorar e strussiar en mez a ste piante el gàbia qualche … qualche penser disente a vender tut. Però, el me creda, sto chì l’è ‘n treno che passa ancoi. Doman no se sa …”. E nel dir quel l’om dal machinóm l’era nà via. Slargando i brazzi. Come dir: “El varda lù cossa far …”.
El contadim l’aveva fat fora do canotiere quela not a forza de sudar anca se fora l’era frèt. El s’era remenà tuta la not. La sposa a ‘n zerto punto la gavéva fat na camomila: “Ma ‘sa gat che no te riessi a seràr i oci? Che t’è suzès?”.
La matina dopo l’era nà al bar vizim ala staziom dele coriere. “Dame en bianco” – el gavéva dit al bocia, che ‘l l’aveva vardà stort. No l’era de zerto le ore del bianco, e po’ de solit el toléva en cafè lonch. De bianchi envéze ‘l n’aveva bevù dopo altri dòi. Senza gnanca zacar do patatine. A stómech vot. Po’, squasi parlando tra de lù, a voze alta però, l’era nà al bancóm: gàt en telefono soto mam? Pago neh …”. Ale tante – entant che i altri al bar i lo vardéva come se varda ‘n matt – l’aveva ciapà sto telefono. Dala scarsèla l’aveva tirà fora en toch de carta strazà. L’aveva fat en numer e dopo: “Sì, sì son mì. El sénta … el sènta … (l’aveva fat anca en rùt senza volerlo) … el me scolta. El me lassa en paze valà. Che mi, senza quei pomeri, quele vigne … no savrìa cossa far … cramento”.
L’altro, quel al telefono, en quél l’aveva dat ‘n cazzòt contro el tàol. Dove gh’era la mapa del piam urbanistico de la zona, dove quei pomeri, quele vigne le avrìa dovù deventar en terren per far su case …

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento