EL “BRUNETO”

 EL “BRUNETO”

Linchiesta-nellospedale-delle-siringhe-infette-890x465_c

L’era i ani dei primi drogài dale bande de Riva del Garda, de Arco, Roveredo, Trent. E lù, el “Brunéto”, da Bolignam, come tanti altri, el gh’era finì denter, a péi zonti. El conossévo bem el Bruneto, prima ancora de scriver sul giornàl. Na volta, a Vignole, avévem organizà, nel prà de me casa, en torneo de balóm per bocéti.

Na roba de sera: tante lmpadine tacàe sui bachèti per enluminar el campo. Come fùssa San Siro. E lù, el Bruneto, che ‘l tiréva su i soldi, su la stràa dela Maza.

Quel che ne déva a noi, del “Mondial Vignole”, a la fìm, se l’savéva, l’era de zerto forsi la metà. El rest el se l’emboschéva. Per compràr quele putanàe che po’ l’ha copà. Magari l’avéss spendù quei soldi de la grésta per na pìza e anca do biràze. No, lù ‘l néva dopo a sbusarse.

Quando, pù grandi, ne sém encontrài ‘n dì, da le bande Vigne, dopo na sagra de paés, mi ero en giornalista, lù quel che finìva spess sui giornai. Per miserie a confront de quei che adès roba de pù e vèi fòra el dì dopo. Lù. El Bruneto, la pagà tut per le so monae. Anca de pù de quel che l’avrìa dovù pagar.

Na sera l’avévo encontrà en d’en bar, a Arco. La vóze l’era gualiva a quela de n’oselòt spatuzzà, pena cascà dal nìf. L’era come se le so parole le disés qualcos, per l’ultima volta. E come se lu el savés che no ‘l gavéva tant da viver. Ogni volta che ghe penso me vèi la pèl de galina. Sì, anca mì, scrivendo dei so casìni, forsi gò dat smartelade su la testa. No podo perdonarme …

Perché i oselòti che no è pù boni de sgolar no se pol butarli zo da la pareana dove i gavéva el so nìf. Perché bisognéva ensegnarghe a sgolar, no butarli denter en d’en sito stróf, sol perché i zerchéva qualcos de diverso …

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento