Se Dio ‘l savĂ©s tut
di Cornelio Galas
I ho zamà i lèti squasi tuti quei libri
che parla de quel che pol èserghe de lĂ
quei che d ìs che gnent finìs dopo morti
e quei che fa capir che tut finìs chì…
Gh’è po’ gazèri, su ste grande questiĂłm
a seconda de dove te sei vegnĂą al mondo
dei maestri che t’ha ensegnĂ la religiĂłm
e po’ de le compagnìe che pu t’è piasèst.
Te ghe crederèsi a Manitù, Buda, Maométo
o magari anca en marziani vegnui da lontam
sol perchĂ© quel, sol de quel t’hai sentĂą,
entà nt che i te féva le braghe pu grande.
Me domando, tut mal, anca da vecio ceregòt,
se quando se sonĂ©va a MĂ©sa quel campanèl…
Dio ‘l savĂ©va che ‘l fĂ©vo sol come ‘n gèst,
perchĂ© ‘l Dòn, voltĂ ndose, l’aveva fĂ t segn.
Ma adès, envanti coi ani, gò dubi diversi,
a scominziĂ r,propri, da quel che Dio ‘l sa,
de mi, de quei morti prima, de ‘sto mondo,
de quei, anca cristiani, che tòl per ‘l cul.
Ah vòi veder se de lĂ , l’ha tegnĂą cont de tut,
de quei che ha fat bem, de quei che ha fat mal,
e anca de quei gnent ha fat per no sbagliarse,
e anca de quei che no ha mai volĂą l’acua santa.
Ah voi veder come l’ha fat, col Spirito Santo,
a tegnir nota de tut quel che suzéde chi soto,
che compiuter gà lo, su qual tacuìm scrivelo?
E gĂ lo temp, dopo ‘ste robe, per tut el rèst?
Po’ me digo: massì l’è stĂ lĂą a ‘nventar tut,
el savéva prima de tuti cossa avréssem trovà ,
che l’è stĂ lu a sconder l’oro nele montagne,
forsi anca l’uranio per far le bombe atomiche?
L’è colpa dela nòssa enteligenza (data da lĂą?)
se avém trovà drio mam el modo de rangiarne?
Se dovem laorĂ r per portar a nossa cĂ ‘l pam?
E le done le deve strusià r per far i so bòci?