PRIMA DE LA BEFANA …

PRIMA DE LA BEFANA …

di Cornelio Galas

Cramento, le finirà, prima o dopo ‘ste feste, che te tóca strénzer le mam (barèa: le avrài lavàde po’?), far auguri anca a quel che ‘l te stà chì (ma no se pòl mandarlo ‘n mona … el conós la to spósa), tiràr fòra i biciéri del servizi che i t’ha regalà al matrimoni per i suoceri, che dopo, se sa, i se ròte nela lavastoviglie.

Ensóma, fim a l’Epifania che tute le feste (per fortuna) la le porta via, l’è ‘n casìm. En dàmela e tòmela. El cugnà, la cugnàda, el neó, la neóda. Ma è vanzà en tòch de zelten? Và zò bàs che forsi gh’è ancora en panetóm. E quel che l’ultim de l’am … ah gh’era um che sonéva mal. E po’ tuti engiomài a balar … e quel che i gà sgrifà la machina (“ma se pòl?”) nel parchegio: almem meter en biglietìm … E quel che osc’ia, te l’avevo dit mì che no l’era propri el caso de nar a Istambul en sti dì …

No gh’è tiràche che tegna. Te arivi vers el sei de zenèr che no te ghe la fai pù. Po’ ariverà – a darte el colp giust, l’ultim – le tasse, le boléte da pagar, l’asicuraziom, el bol de la machina, el pasaport, le spese del bocia per l’università, cramento de colp i se mete tuti d’acordo per farte paìr quel che t’hai ciapà co la tredicesima. “No hat mes via quei soldi en pù? Bravo, eco chì ‘l cont”.

Zenèr l’è ‘n més che no finìs mai. L’è longa dal sei al trentùm. Pàr che no ariva pù el dì del stipendio, de la pensiom. Entant la và de vanzaròti. “Scolteme mi, scolteme mi … se su na féta de panetom te ghe meti ‘l buro e ‘n po’ de zucher a vel …”.

Te te trovi de colp coi amizi che varda envanti: “Che ‘n dirésset se a Carneval ne vestIssem da …da Renzi?”. Te i vardi, te i rivardi. E po’: “Ma né ‘n mona valà …”.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento