COME L’ACQUA …

COME L’ACQUA …

Vegno zò, no so da dove
e vago ‘nvanti, de chi, de làimages
tra sàssi picoi e grossi
che altre gozze, dopo de mi
le limerà, le scaierà.
Quante sgìève che me spònze
e ficòni nela schèna,
quanti osèi sora la testa
e pessàte stormenìe.
Vago, vago, adès casco …
propri quando volevo polsàr.
Vago, vago, semper pu zò,
vers el lach, el mar …download (1)
vers quel che propri no so.
Me miscerò, me sfanterò
suzède semper cosita
tra ‘l picol e ‘l grant.
Envanti, envanti ancora
no gh’è mai temp, oscia
gnanca per pensar.
E dopo ani e ani e ani
de tut ‘sto mat girar
eco en banda … quel bociadownload (2)
co la botèga zamai averta:
propri adòs a mi, a mi
te dovevi adès pissàr?
“Scusa, vecio – el me dis –
te me parèvi sporch e lèss”
Massì valà – ghe digo –
per stavolta l’è istèss.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento