I cinesi a Vila Angerer

di Cornelio Galas

Villa Angerer, Arco

In un bar di Arco, estate 2022

-Elo ‘n pez che no te vegni de nof a Arco?
“Sì, dai, da quando som nà en pensiom som stà semper en Portogàl … tei, te spendevi de mem neh.
-Ah, alora, se te vai via adés, en via Paso Buole, a Vigne, dove te abitévi coi toi, te te spaventi…
“Eh osc’ia, hai spianà ‘l paés?”
-No, no, parlo de l’ex vila Angerer, el Sanaclero ensoma.
“Ai fat qualcos de bel almém?”
-Beh, ale tante, la Provincia – che te avrài savù no, l’aveva comprà tut quant – bem, te disevo la Provincia de Trent, dai e dai, l’è riusìda a venderla sta vila e tut el terem entorno.
“Ma dai, som content, che almem con quei soldi, credo tanti, che l’avrà zamai tirà su, se podrà far qualcos per la zent ..”.
-Eh caro, ma è vegnù fòra na gàbola, propri quando i stéva per méterghe ‘n sgrìf soto al contràt.
“No, no so gnent, cónteme …”.
Meio che te te sènti zó. Che l’è longa la storia. Bèvit qualcòs? Gavrìa chi en merlotìm che ‘l se làsa…
“Grazie, ma dìme, alora sem de nòf nè fodrai né embastidi co sta vila?”
-Propri così. Spèta te conto. Oh, vòt anca do fète de luganega col pam nero? Varda che le vei da ‘n contadìm dela Rendena neh…
“Sì, grazie, ma dìme …de sta storia”.
-Alora. Te sai che sta vìla l’è stàda fata sù ancor ne l’Otozento, quando chi no erem ancora ‘taliani ciapài col sciòp …
“La so, la so la storia”.
-Eh no envéze, te devi saverla bem perché se no dopo no te capìsi pu gnent.
“Dai, tirém innànz, osc’ia”.
-Va bèm. Alora sta vila l’era stàda fata su da ‘n zert Giovani Angerer, ‘n tirolés che ‘l stéva bem de suo. Se no no ‘l féva tuta quela scalinada, quele colone, quele robe da siori no? Lì è vegnù anca altri siori soratut da l’Austria. E l’è nada envanti così fim me digo al Novezento e trenta, quando tut l’è stà ciapà en mam dala Fides, la società dei preti che lì i ha fat en sanatori per lòri … El famos Sanaclero. E che l’è stà propri i preti del rest a far anca na ciesòta, a sgrandar la vila su tre piani e per el lonch, a meterghe denter piante strane come el zedro de l’Imalàia, piante da sugher, quele che fa bem per la tos … che gh’è anca nele mentine … osc’ia, aiuteme …
“L’eucalipto?”
-Sì, propri quel, el gavévo sula ponta de la lengua.
“Va bem, se sa, l’è na vila vecia che gnanca tant temp dopo i preti l’è stada comprada dala Provincia, che la voleva farghe denter università, sòle alte …”.
-Sì, ma no s’è fat na bela madòna per ani e ani. Anca perché tuti voléva meterghe ‘l bèch. Meio far questo, meio far que l’alter. Come la Colonia Pavese de Torbole che t’ha vist no … i è ancora lì adès a rifarghe el cuèrt perché quel de ràm l’è deventà vért.
E alora? Te me disévi che la Provincia po’ la l’ha vendùa sta vila”.
-Sì, dai e dai, è vegnù sù da Milàm, con machine longhe da chi a lì, tanti cinesi en giaca e cravata. I è nài dal Rossi su a Trent e i gà dit che i èra enteresài a sta vila Angerer.
“Bèm no? Po’ quei lì l’è zent che, no se sa come, i è pieni de soldi”.
-Sì, sì, l’afare el paréva zà fat. I gavèva dat anca la capara. Sol che ogni tant sti cinesi i se vardéva nei òci, come dir: “Sta vila propri i ne la regala …”.
“Eh, cramento. No i ghe l’avrà miga svendùa …”
-No, ma l’è propri questa la gàbola. I cinesi i s’era fàt n’idea diversa de sta vila Angerer …
“No i avrà miga vardà sol su Gugle …”
-Envéze parerìa de sì. Perché de vila Angerer no gh’è miga sol quela de Arco en Italia.
“Ma dai, e dove saréssela l’altra?”
-A Sanremo caro, a Sanremo.
“Va bèm, ma come hai fàt a sconfonderse?”
-Và su Gugle e varda cossa vèi fora se te ghe domandi a quei de Internet qualcos su vila Angerer …
“Dài, dìme, che ti t’avrài demò zà vardà”.
Vèi fora che sta vila Angerer de Sanremo, l’era fim a qualche temp endrìo ai stessi pasi de quela de Arco, che l’è stada fata sù da ‘n zert Leopoldo Angerer, tirolés, semper ne l’Otozento. E po’ lasàda nàr en miseria. Che l’è piena de piante strane… vòt che te conta alter?”
“Sì, dai, però sconfonderse tra quela de Sanremo e quela de Arco …”
-Envéze i ghe cascài denter come i cachi mauri caro. Lòri, i cinèsi, i g’avéva bem domandà al Rossi se ‘sta vila l’era vizina al Casinò. E ‘l Rossi, per no far bruta figura, el gà dit: “Certo, certo, proprio nelle vicinanze del Casinò”.
“Va bem, ma cossa ghe entra el Casinò”?
-Perché la Vila Angerer de Sanremo osc’ia l’è propri tacàda al Casinò. De Sanremo, se sa, miga quel de Arco.
“Robe da no creder … E com’ela finìa po’?”
-L’è finìa che i cinesi i l’ha compràda lo stess. I gà ‘n ment de farghe denter na fabrica de vestiti. Sat quei che te trovi anca ala féra? Sol che vegnirà su la so zent da Prato. Oh, de pù no savrìa dirte… Vàrda de no lasàrme lì ‘l cul de la luganega neh, che l’è el tòch pù bòm.

Villa Angerer, Sanremo

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento