CARO PUTEL …

CARO PUTEL …

images-1

di Cornelio Galas

Te dirò, caro putèl vegnù ani dopo,

de no dàrghe da mènt a nesùni …

de quei che te dìs: scólteme mi.

Tègnete a la larga da sti chì.

 

I parla piàm, i s’embéssola …

propri come bìssi soto le laste,

che de colp i sènte el sól …

e i i vei fòra a ciapàrlo.

 

‘Sta tènto bocia, ‘sta tènto,

che no gh’è sol lànze ‘n giro,

ma anche vipere, robe che …

te pòl dàr del tòssech.

 

‘Sta tènto bocia, ‘sta tènto,

a quei che te prométe tant

e dìs de no volér gnent,

a quei che varda de sbièch.

 

Ti tègni, osc’ia, le to idee,

fa ‘ n ségn, come ‘n tatuagio,

su la pèl de la to anima …

e tegni dur, tegni dur.

 

Te séi ti, quel che va ‘nvanti,

no quei che zamài ragiona,

co i modi de far, de dir,

demò veci come ‘l cuco.

 

‘riverà el temp, credeme, credeme,

che te me darài resóm, cramento,

‘riverà el temp che te dirài:

“‘n do elo finì quel pòr veciòt?”

 

Ghe sarà altri modi de far,

se sa, se sa, altri modi de dir,

se sa se sa, altri modi de …

scólteme mi, fa quel che vòi.

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento