CARO PUTEL …
di Cornelio Galas
Te dirò, caro putèl vegnù ani dopo,
de no dĂ rghe da mènt a nesĂąni …
de quei che te dìs: scólteme mi.
Tègnete a la larga da sti chì.
I parla piĂ m, i s’embĂ©ssola …
propri come bìssi soto le laste,
che de colp i sènte el sĂłl …
e i i vei fòra a ciapà rlo.
‘Sta tènto bocia, ‘sta tènto,
che no gh’è sol lĂ nze ‘n giro,
ma anche vipere, robe che …
te pòl dà r del tòssech.
‘Sta tènto bocia, ‘sta tènto,
a quei che te prométe tant
e dìs de no volér gnent,
a quei che varda de sbièch.
Ti tègni, osc’ia, le to idee,
fa ‘ n sĂ©gn, come ‘n tatuagio,
su la pèl de la to anima …
e tegni dur, tegni dur.
Te sĂ©i ti, quel che va ‘nvanti,
no quei che zamĂ i ragiona,
co i modi de far, de dir,
demò veci come ‘l cuco.
‘riverĂ el temp, credeme, credeme,
che te me darĂ i resĂłm, cramento,
‘riverĂ el temp che te dirĂ i:
“‘n do elo finì quel pòr veciòt?”