ARTISTI

di PAOLA CARLIN

E’ arivĂ  l’autĂšn, o, boh, forsi no l’è mai nĂ  via! Me par che l’è en pèz che le giornade e le temperature le è sempre gualive. Forsi l’è ancor l’autun de l’an passĂ  che el s’è desmentegĂ  de nar a polsĂ r.

Ma, a parte ‘sta piova, l’autun l’è bel perchè l’è sempre pien de colori. Si, l’è vera che adès l’è tut grĂŹs, ma provĂ  a vardar al de lĂ  dele pozanghere sporche, dei muri dele case, del smog dele machine, vardĂ  al de l’Ă  dela zitĂ , su vers la colina e la montagna.

Mi, gh’ò ormai tanti autuni sule spale (o se dis primavere?), ma resto sempre encantàda quando vardo sta fantasia de colori en dei boschi. Quanti colori, quante spenelàde vivaci su ‘ste piante! Zalt, ros, vert, arancio, maron e tanti altri ancora, colori messi lì con mili sfumature diverse.

‘Sti colori, anca se l’è fret e umit, i me dĂ  na sensazion de pĂ ze, de calòr, de star ben; el sol vederli el me fa sorĂŹder e el me ‘mpienĂŹs de entusiasmo.

Penso che l’autĂšn el gh’è en ognun de noi. Spès ne par che la nòssa vita la sia tuta grisa, no se gh’à vòia de far gnent. Sta a noi trovar e tirar for i colori, che credème, ghe n’aven tuti e tanti.

Sen tuti ARTISTI de noi stessi, noi dovèn usar i colori e le sfumadure giuste …  Sen come la tavola del pitòr: i colori i gh’e tuti, noi poden droparnene sol uno, dropĂ rne tanti e anche misciarli fra de lori e disegnar en bel arcobalen …

Se riuscĂŹn a far en bel quadro colorĂ  dela nossa vita credo sia pĂš fazile afrontar, superar o soportĂ r le magagne che ogni dĂŹ ne se presenta.

Perchè, come la m’ha dit na volta ‘na persona a mi cara… “la vita la ne riserva en compito arduo …  quel de colorarla! E ti te g’hai tanti colori …”

Questa voce è stata pubblicata in Senza categoria. Contrassegna il permalink.

Lascia un commento