di Cornelio Galas
E’ pasĂ zamai na stimana da quando sem nai a votar. Da quele coe che gnanca al banch dela gastronomia o ala posta te trovi. Da quei che è restĂ senza matita perchĂ© qualchedum ‘l se l’è portada via (oh, le costa neh, almem che vegna fora la fadiga de nar a votar). E è pasĂ diverse stimane da quando i aveva mes su i tabeloni coi facioni de quei da votar.
Bom. Tra quei (Pd e anca el nos Dellai) ha ciapĂ dele stèle en testa e quei che envece le stĂ©le i l’ha votade, tra el Paniza restĂ a cĂ e quei de la Lega che è nĂ da Trent a Roma col treno, quei tabeloni i è restai su. Fim a stamatina, quando vedo che denor ai bidoni dela diferenziada gh’è el camionzim de quei (credo) del Comum.
Ma no i è lì per tirar su i cartoni e le plastiche che vanza fòra. No, ì è lì che i sgarza drio proprio ai tabeloni. Osc’ia, me digo, i li tirerĂ via… vago a portar la sporcaria da n’altra banda e passo dopo en par de ore nel stess posto. Cramento, i tabeloni i è ancora lì. I l’ha netai en qualche maniera. I ha gratĂ zò quei pochi manifesti che gh’era su. E dopo i ha lassĂ lì tut come l’è. Ma alora l’è vera che se narĂ a votar de nof tra pochi